Nuevos datos biográficos de Cayetano y Bruno Pagueras De Barcelona a La Habana y a La Seu d’Urgell, respectivamente

Contenido principal del artículo

Joan Benavent Peiró

Resumen

Nuevos datos confirman la relación entre Cayetano Pagueras y Bruno Pagueras como hermanos. A su vez, a partir de los datos de archivo se ha podido reconstruir el circuito profesional que ambos seguirían y que se replicaría en la generación venidera, con los alumnos formados en la catedral de Urgel Francisco Andreví y Ramón Carnicer. Todavía como hipótesis, se plantea que los hermanos Pagueras se formaron con Pedro Antonio Monlleó en Barcelona. Lugar que les permitiría ocupar diferentes cargos de organistas en la Ciudad Condal y acceder a diferentes puestos de maestro de capilla. En el caso de Cayetano, durante un breve período en La Habana y, al menos de manera nominal, en Puebla de los Ángeles. En cambio, en el de su hermano, de los puestos de organista accedería al de maestro de capilla de la catedral de Urgel.

Detalles del artículo

Cómo citar
Benavent Peiró, J. (2021). Nuevos datos biográficos de Cayetano y Bruno Pagueras: De Barcelona a La Habana y a La Seu d’Urgell, respectivamente. Cuadernos De Investigación Musical, (13), 25–75. https://doi.org/10.18239/invesmusic.2021.13.03
Sección
Artículos

Citas

Álvarez Cañíbano, A. (2014). Músicas para tiempos convulsos. Revista de Musicología, 37 (1), pp. 353-355.

Alcalde Vilà, S. (2017). Què sabem dels orgues de Canet? Un intent de recopilació de dades sobre els orgues i organistes de Canet (1a part). El Sot de l’Aubó, 62, pp. 3-9. Disponible en: https://www.raco.cat/index.php/SotAubo/article/view/331041 [fecha de consulta: 01.08.2020].

Amades i Gelat, J. (1984). Històries i llegendes de Barcelona. 2 vols. Barcelona: Edicions 62.

Baldelló Benosa, F. (1962). La música en la basílica parroquial de Santa María del Mar, en Barcelona: Notas históricas. Anuario Musical, 17, pp. 209-241.

Ballús Casóliva, G. (2004). La música a la col·legiata basílica de Santa Maria de la Seu de Manresa, 1714-1808. Dades documentals per a la seva reconstrucció amb una aproximació al repertori litúrgic conservat. Tesis Doctoral. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona, Departament d’Art. Facultat de Filosofia i Lletres.

Ballús Casóliva, G. (2009). La música a Manresa entre els segles XVII i XVIII. EnM. Torras (Ed.), Manresa. De la guerra dels Segadors a la Guerra Gran (pp. 259-296). Manresa: Centre d’Estudis del Bages i Ajuntament de Manresa.

Ballús Casóliva, G. & Ezquerro Esteban, A. (2016). Música en imágenes. Francisco Andreví (*1786; †1853), músico de iglesia y compositor cosmopolita en un mundo cambiante. Madrid: Alpuerto.

Ballús Casóliva, G. & Ezquerro Esteban, A. (2019a). Francisco Andreví (*1786; †1853) entre Francia y España: composición musical e implicaciones sociales en la primera mitad del siglo XIX. Parte 1. Una trayectoria en ascenso: del Pirineo hacia el sur. Desde la Seu d’Urgell a la Real Capilla. Cuadernos de Investigación Musical, 7, pp. 3-48. Disponible en: https://revista.uclm.es/index.php/cuadernosdeinvestigacionmusical/article/view/1991 [fecha de consulta: 10.09.2020].

Ballús Casóliva, G. & Ezquerro Esteban, A. (2019b). Francisco Andreví (*1786; †1853) entre Francia y España: composición musical e implicaciones sociales en la primera mitad del siglo XIX. Parte 2. A ambos lados Pirineo. Burdeos, París y Barcelona. Cuadernos de Investigación Musical, 8, pp. 77-114. Disponible en: https://revista.uclm.es/index.php/cuadernosdeinvestigacionmusical/article/view/2095 [fecha de consulta: 10.09.2020].

Baraut Obiols, C., Castells Serra, J., Marquès Sala, B. & Moliné Coll, E. (2002). Episcopologi de l’Església d’Urgell. La Seu d’Urgell: Societat Cultural Urgel·litana.

Bedmar Estrada, L. P. (2009). La música en la catedral de Córdoba a través del magisterio de Jaime Balius y Vila. Córdoba: Junta de Andalucía, Consejería de Cultura.

Benavent Peiró, J. (2014). Apuntes biográficos del maestro de capilla de la Seu d’Urgell Bruno Pagueras. En R. Marreco & M. A. Brescia (Ed.). Actas do II Encontro Iberoamericano de Jovens Musicologos (Oporto, 26-27 de febrero de 2014) (pp. 309-314). Porto: CESEM / Tagus-Atlanticus Associação Cultural.

Benavent Peiró, J. (2018). La actividad musical en la catedral de la Seu d’Urgell en 1781-1801, a partir del ms. 890 del Llevador de la obra. Cuadernos de Investigación Musical, 6, pp. 195-240. Disponible en: https://revista.uclm.es/index.php/cuadernosdeinvestigacionmusical/article/view/1945 [fecha de consulta: 05.09.2020].

Benavent Peiró, J. (2019). El periòdic musical de Maria Rosa d’Areny i Jordana de la Casa Museu d’Areny Plandolit d’Andorra. Papers de recerca històrica (Del Consell de la Terra al Consell General, 600 anys d´història), 9, pp. 151-188. Disponible en: https://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000285/00000100.pdf [fecha de consulta: 07.06.2020].

Benavent Peiró, J. (2020). The first record from Andorra in RISM: The periodico de musica of Maria Rosa d’Areny Jordana. Disponible en: : http://www.rism.info/en/home/newsdetails/select/self_representation/article/64/the-first-record-from-andorra-in-rism-the-periodico-de-musica-of-maria-rosa-dareny-jordana.html [fecha de consulta: 07.08.2020].

Bermúdez Cujar, E. (2014). Domenico Zipoli. Para una genealogía de la música clásica latinoamericana. Premio de musicología Casa de las américas 2003. Revista de Musicología, 37 (1), pp. 218-228.

Bimberg, G. (1993). El trasvase musical hispano-cubano en el siglo XVIII. Revista de Musicología, 16 (5), pp. 2835-2841.

Bonastre Bertran, F., Gregori Cifré, J. M. & Guinart Verdaguer, A. (2009). Inventaris dels Fons Musicals de Catalunya, Volum 2/1 – 2/2: Fons de la Parròquia de Sant Pere i Sant Pau de Canet de Mar. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona - Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya.

Cabot Sagrera, N. & Gregori Cifré, J. M. (2010). Inventaris dels Fons Musicals de Catalunya, Volum 4: Fons del Museu-Arxiu de Santa Maria de Mataró. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona - Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya.

Carpentier, A. (1946). V. Una conjura en la catedral de La Habana. En A. Carpentier La música en Cuba (pp. 132-141). México: Fondo de Cultura Económica, Colección popular.

Carreras Bulbena, J. R. (1908). El oratorio musical, desde su origen hasta nuestros días. Barcelona: L’Avenç.

Codina i Giol, D. (2003). Catàleg dels villancicos i oratoris impresos de la Biblioteca de Montserrat. Segles XVII-XIX. Montserrat: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Scripta et Documenta, 64.

Civil Castellví, F. (1968). La capilla de música de la catedral de Gerona (siglo XVIII). Anals de l’Institut d’Estudis Gironins, 19, pp. 131-188.

Daufí Rodergas, X. (2004). Els oratoris de Francesc Queralt (1740-1825). Història de l’oratori a Catalunya al segle XVIII. Lleida: Diputació de Lleida i Institut d’Estudis Ilerdencs.

Díaz Cayeros, P. (2007). Un inventario de 1749 y el examen de oposición de Joseph Lazo y Valero. Documentos inéditos de la Catedral de Puebla. Cuadernos del Seminario Nacional de Música en la Nueva España y el Nuevo México Independiente, 2, pp. 32-40.

Dumás Chancel, M. (1868). Guía del profesorado cubano para 1868. Anuario de pedagogía y estadística de la enseñanza. Matanzas: Imprenta el ferrocarril.

Enríquez Rubio, L., Davies, D. E. & Cherñavsky, A. (2014). Catálogo de obras de Música del Archivo del Cabildo Catedral Metropolitano de México. Volumen I. Villancicos y cantadas. México: Universidad Nacional Autónoma de México, Instituto de Investigaciones Estéticas.

Enríquez Rubio, L., Davies, D. E. & Cherñavsky, A. (2015). Catálogo de obras de Música del Archivo del Cabildo Catedral Metropolitano de México. Volumen II. Vísperas, antífonas, salmos, cánticos y versos instrumentales. México: Universidad Nacional Autónoma de México, Instituto de Investigaciones Estéticas.

Escudero Suástegui, M. (1998). El archivo de música de la iglesia habanera de la Merced. Estudio y catálogo. La Habana (Cuba): Fondo editorial Casa de las Américas.

Escudero Suástegui, M. (2012). Esteban Salas (La Habana, 1725-Santiago de Cuba, 1803). En M. Escudero (Dir.). Músicos de la Catedral de Santiago de Cuba siglos XVI-XIX (pp. 45-182). Santiago de Cuba: Ediciones Caserón.

Escudero Suástegui, M. (2013a). Cayetano Pagueras y la Capilla de música de la catedral de la Habana, repertorio litúrgico. Vol. 9. La Habana y Valladolid: Oficina del Historiador de la ciudad de la Habana. Centro de investigación y desarrollo de la música cubana. Universidad de Valladolid (España).

Escudero Suástegui, M. (2013b). Música catedralicia en Cuba. Repertorio litúrgico de Cayetano Pagueras (Barcelona-La Habana, siglos XVIII y XIX) [CD + DVD]. (Colibrí - La Ceiba, Ed.). La Habana: Gabinete de Patrimonio Musical Esteban Salas.

Escudero Suástegui, M. (2015). Cayetano Pagueras, entre iglesias y catedrales de Cuba y México (1778-1814). Revista Clave, CIDMUC, 17 (1), pp. 5-11.

Escudero Suástegui, M. (2016). Documentos sonoros del patrimonio musical cubano, Cayetano Pagueras y la capilla de música de la catedral de la Habana, siglo XVIII. Anales de la Academia de Ciencia de Cuba, 6 (3).

Ester-Sala, M. & Vilar Torrens, J. M. (1987). Una aproximació als fons manuscrits musicals de Catalunya [I]. Anuario Musical, 42, pp. 229-243.

Ester-Sala, M. & Vilar Torrens, J. M. (1989). Una aproximació als fons manuscrits musicals de Catalunya II. Anuario Musical, 44, pp. 155-166.

Ester-Sala, M. & Vilar Torrens, J. M. (1991). Una aproximació als fons manuscrits musicals de Catalunya III. Anuario Musical, 46, pp. 295-320.

Ezquerro Esteban, A. (2020). Elogio de la disonancia en el barroco hispánico, y del concepto de licencia. De las teorías en «el porqué de la música» a un «rasgo de órgano» sobre un intento cromático de Elías. En A. Krutitskaya (Ed.). Celebración y sonoridad en Hispanoamérica (siglos XVI-XIX) (pp. 136-234). Ciudad de México: Universidad Nacional Autónoma de México.

Fallarero Valdivia, C. (2012). Juan París (Cataluña, ca. 1759-Santiago de Cuba, 1845). En M. Escudero (Dir.). Músicos de la Catedral de Santiago de Cuba siglos XVI-XIX (pp. 183-218). Santiago de Cuba: Ediciones Caserón.

Ferrer Ballester, M. T. (1999). Antonio Teodoro Ortells (1647-1706). Estudio biográfico y estilístico del repertorio musical. Tesis Doctoral. Valladolid: Universidad de Valladolid.

Franco Gutiérrez, M. D. (2019). Manuel Arenzana (*1750; †1821) el último maestro de capilla novohispano en la catedral de Puebla. Edición crítica de Los Maitines a la Purísima Concepción (1794-1797). Ciudad de México: Universidad Nacional Autónoma de México.

Fuentes Matons, L. (1981). Las artes en Santiago de Cuba. Ciudad de La Habana: Editorial Letras Cubanas.

Galí Boadella, M. (2007). Ritual y música en las honras fúnebres de los obispos poblanos. En P. Díaz (Ed.). Seminario Nacional de Música en la Nueva España y el México Independiente. 2. Coloquio Musicat. Lo sonoro en el ritual catedralicio: Iberoamérica, siglos XVI-XIX (pp. 43-58). Guadalajara, Jalisco: Editorial Gráfica Nueva de Occidente.

Galí Boadella, M. (2017). El arte en el momento de la consagración de los tabernáculos de la catedral de Puebla (1649 y 1819). Consideraciones sobre arte y liturgia. En L. Enríquez (Ed.). De música y cultura en la Nueva España y el México independiente: Testimonios de innovación y pervivencia. Volumen II (pp. 161–184). México: Instituto de Investigaciones Estéticas de la Universidad Nacional Autónoma de México.

González Ruiz, M. (2007). Els orgues de les comarques de Lleida i Andorra. Lleida: Pagès.

Gregori Cifré, J. M. (2009). Tomàs Milans (1672-1742) i el fons musical de Sant Pere i Sant Pau de Canet. El Sot de l’Aubó, 30, pp. 18-23.

Gregori Cifré, J. M. (2012). Fons musicals del Maresme (I): Església parroquial de Sant Pere i Sant Pau de Canet de Mar. Singladures. Revista de cultura, història i patrimoni de Vilassar de Mar i el Maresme, 30, pp. 57-94.

Gregori Cifré, J. M. (2020). Francesc Bonastre (1944-2017), artífex de la recuperació del fons musical de Canet de Mar. El Sot de l’Aubó, XVIII, 71, pp. 3-6.

Gregori Cifré, J. M. & Romeu Solà, A. (2016). Inventaris dels fons musicals de Catalunya. Volum 9, Fons de la basílica de Santa Maria d’Igualada de l’Arxiu Comarcal de l’Anoia. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona.

Guerberof Hahn, L. (2007). El archivo de música de la insignie y nacional Basílica de Santa María de Guadalupe de México. Anuario Musical, 62, pp. 257-270.

Hernández Balaguer, P. (1964). La capilla de música de la catedral de Santiago de Cuba. Revista Musical Chilena, 18 (90), pp. 14-61.

Jiménez Cavallé, P. (1998). Documentario musical de la catedral de Jaén (Vol. II). Granada: Centro de Documentación Musical de Andalucía.

Koegel, J. (2000). Lazo [Lasso, Laso], Valero, José Joaquín. En Diccionario de la Música Española e Hispanoamericana. Vol. 6 (p. 824). Madrid: Sociedad General de Autores y Editores.

Lazos, J. G. (2015). Entre catedrales y parroquias, un fragmento olvidado de la memoria sonora en el México del siglo XIX. Resonancias, Revista de investigación musical, 37, pp. 135-157.

Llorens Cisteró, J. M. (2000). Monlleó, Pedro Antonio. En Diccionario de la Música Española e Hispanoamericana. Vol. 7 (p. 696). Madrid: Sociedad General de Autores y Editores.

Llorens Cisteró, J. M. (2001). Pagueras [Paqueras], Bruno. En Diccionario de la Música Española e Hispanoamericana. Vol. 8 (p. 353). Madrid: Sociedad General de Autores y Editores.

Lorenzino, L. (2013). Esteban Salas and his legacy of music education in Cuba. Journal of Historical Research in Music Education, 34 (2), pp. 101-118.

Maní Andrade, A., Franco Gutiérrez, M. D. & Tello Malpartida, A. (2015). Proyecto de catalogación, transcripción, investigación y difusión del archivo musical del venerable cabildo de la catedral de Puebla. Catálogo y apéndice biográfico de compositores novohispanos. Ciudad de México: Consejo Nacional para la Cultura y las Artes. Instituto Nacional de Bellas Artes. Consejo Estatal para la Cultura y las Bellas Artes de Puebla.

Marín-López, J. (2007). Consideraciones sobre la trayectoria profesional del músico Antonio Juanas (1762/63 - después de 1816). Cuadernos del Seminario Nacional de Música en la Nueva España y el México Independiente, 2, pp. 14-31.

Mas Gibert, X. (2004). L’arxiu musical de Canet de Mar. El Sot de l’Aubó, 10, pp. 26-28.

Mas Gibert, X. & Saiz Xiqués, C. (2009). La capella de Música de l’església de Sant Pere i Sant Pau: La catedral de la Costa dels segles XVII i XVIII. El Sot de l’Aubó, 30, pp. 3-17.

Pallàs Mariani, L. (2017a). Estudi codicològic i catalogació del manuscrit E-VI-293. Vol. 1. Tesi doctoral. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona.

Pallàs Mariani, L. (2017b). Estudi codicològic i catalogació del manuscrit E-VI-293. Vol. 2. Tesi doctoral. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona.

Pavia Simó, J. (1997). La música en Cataluña en el siglo XVIII. Francesc Valls (1671c-1747). Barcelona: CSIC, Monumentos de la Música Española, 53.

Pavia Simó, J. (2001). La capella de música de la Seu de Barcelona des de la mort del mestre Francesc Valls (2-6-1747) fins a l’any 1755. Anuario Musical, 56, pp. 131-162.

Pavia Simó, J. (2005). La capella de música de la Seu de Barcelona en el segle XVIII (1756-1765). Anuario Musical, 60, pp. 71-113.

Pareyón, G. (2007). Arenzana, Manuel de. En Diccionario Enciclopédico de Música en México. 2 volúmenes. Guadalajara, México: Universidad Panamericana.

Pareyón, G. (2007). Cruzelaegui, (fray) Martín (Francisco) de. En Diccionario Enciclopédico de Música en México. 2 volúmenes. Guadalajara, México: Universidad Panamericana.

Pearce Pérez, M. C. (2016). La actividad musical en los espacios religiosos de la Habana en la segunda mitad del siglo XIX. Oviedo: Máster interuniversitario en Patrimonio musical por la Universidades de Oviedo, Granada e Internacional de Andalucía.

Pérez, F. (1874). [Sin título]. Gaceta de La Habana, [números] 52 - 76.

Pérez Martínez, A. J. (1804). Oración fúnebre del Ilustrísimo señor D. Salvador Biempica y Sotomayor caballero profesor de la orden de Calatrava, obispo de Puebla de los Ángeles del Consejo de S. M. [...]. Madrid: Imprenta de la viuda Ibarra con licencia.

Personat Remolar, A. (2012). Metodología analítica comparada de procedimientos compositivos y estilísticos en el período ilustrado hispánico: música de tecla inédita en Villarreal (Castellón). Manuel Ciurana, Juan Moreno y Polo, José Ferrer, et al. Tesis doctoral. València: Universitat Politècnica de València.

Pujol Tubau, P. (1984). Obra completa de Pere Pujol Tubau, arxiver de la catedral d’Urgell. Andorra la Vella: Editorial Andorra.

Rifé Santaló, J. (2001). Monlleó, Pere Antoni. En Gran Enciclopèdia de la Música. Vol. 5. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.

Rodríguez, V. E. (2004). Sinfonía a la cubana. Kubanische kunstmusik. En T. Eßer & P. Frölicher (Ed.), Alles in meinem Dasein ist Musik [...]. Kubanische Musik von Rumba bis Techno (pp. 379-403). Fráncfort del Meno: Vervuert.

Roig Capdevila, J. (2004). Presencia musical en la catedral de la Seu d’Urgell en la segunda mitad del siglo XVIII a través de sus actas capitulares. Anuario Musical, 59, pp. 115-150.

Sáenz Coopat, C. M. (2001). Pagueras, Cayetano. En Diccionario de la Música Española e Hispanoamericana. Vol. 8 (p. 353). Madrid: Sociedad General de Autores y Editores.

Salazar Andreu, J. P. (2005). Algunos aspectos políticos y jurídicos del obispo de Puebla Salvador Biempica y Sotomayor 1790-1802. Anuario Mexicano de Historia del Derecho. 17, pp. 83-96.

Saldoni Remendo, B. (1881). Diccionario biográfico-bibliográfico de efemérides de músicos españoles. Vol. IV. Madrid: Imprenta a cargo de D. Antonio Pérez Dubrull.

Salicrú Puig, M. (1995). Manual dels vicaris (VIII). Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, 51, pp. 39-41.

Soriano-Fuertes y Piqueras, M. (1855). Historia de la música española desde la venida de los fenicios hasta el año de 1850. Vol. IV. Madrid: Narciso Ramírez.

Stanford, T. (2002). Catálogo de los acervos musicales de las catedrales metropolitanas de México y Puebla de la Biblioteca Nacional de Antropología e Historia y otras colecciones menores. México, D. F.: Colección Historia.

Stevenson, R. M. (1978). Sixteenth-through eighteenth-century resources in Mexico: Part III. Fontes Artis Musicae, 25 (2), pp. 156 - 187.

Yáñez Navarro, C. (2007). Música para pianoforte, órgano y clave, en dos cuadernos zaragozanos de la primera mitad del siglo XIX. Anuario Musical, 62, pp. 291-394.

Yáñez Navarro, C. (2013). Piezas para clave, órgano y piano en dos cuadernos misceláneos españoles del siglo XIX. Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Yáñez Navarro, C. (2015). Nuevas aportaciones para el estudio de las sonatas de Domenico Scarlatti: los manuscritos del Archivo de música de las catedrales de Zaragoza. Tesis doctoral. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d’Història de l’Art i Musicologia.